Interactuar mitjançant Wiki

Una wiki és un lloc web que les seves pàgines poden ser editades per diferents persones a través del navegador web. Els participants poden crear, modificar o esborrar un mateix text que comparteixen entre tots. Trobem  a la web, a la nostra disposició, la Wikipedia com a enciclopèdia universal, un clar exemple de wiki. 

Als mestres aquest lloc web ens pot ser útil a l’hora d'ensenyar als nostres alumnes, fent que els alumnes utilitzen aquest lloc web s’aconsegueix que aquests llegeixin, pensin i reflexionin; publiquen i divulguen treballs; interactuen i contrastin informació, entre d’altres. Això permet que el procés d’ensenyament i aprenentatge sigui més dinàmic. 

Un dels avantatges de crear una wiki és l’estalvi del temps i l’augment de l’eficiència en els grups de treball al reduir el tràfic de correus electrònics entre les persones que es comuniquen. Totes les aportacions que s’introdueixen a la wiki queden registrades i informa qui les ha modificat, és un espai comú on tot està registrat.

Encara no saps com es crea una wiki?

Doncs, presta atenció: Entra al buscador google i selecciona la pestanya MÉS fins trobar SITES, ja estaràs a punt de fer una wiki si li dones a CREAR.

Bàsicament una wiki facilita el treball en equipo, sense importar on es troben cadascun dels seus integrants.

Cercar per internet

Tenim per hàbit fer una cerca a internet tot introduint paraules o frases al buscador Google.

Sense saber que aquest buscador té alternatives a l’hora de fer una cerca, per exemple a l’hora d’introduir una seqüència de frases google ens proporciona totes les entrades que continguin algunes d’aquestes paraules ja que es basa per paraules clau per tant si nosaltres el que volem són aquestes paraules exactes i juntes les em d’introduir “entre cometes”. 

La cerca de frases mitjançant cometes és útil per buscar dites populars o noms específics.     

                                                                                                                                                  

Certs caràcters serveixen com a connectors de frases. Google reconeix guions, barres obliqües, punts, signes d'igual i apòstrofs com a connectors de frases.

Per altra banda trobem la cerca per directori que s'utilitza quan el tema de la recerca no és massa concret. El directori ens ofereix una llista de categories dividides en subcategories que ens permeten anar acotant el motiu de la recerca. Al final obtenim un llistat de pàgines incorporades al directori de Google que ens ofereixen la informació buscada.

La cerca per preferència ens permet escollir l’idioma en que volem els resultats i quantes respostes per entrada volem.

La cerca avançada d’internet ens permet buscar en un determinat domini, com per exemple youtube on trobem audiovisuals.   Com fer la cerca avançada? Al marge superior esquerre trobarem la opció “búsqueda avanzada” i s’haurà de visualitzar el següent:

Aquesta cerca ens permet excloure pàgines, buscar determinades paraules o frases, un o diversos termes que considerem com a sinònims en les caselles OR, com ja he dit ens permet buscar a youtube però també es possible dir en quin programa volem obtenir la nostra resposta.

Si escrius una paraula amb un signe menys (-) davant, Google buscarà documents que no continguin aquesta paraula. S'utilitza per descartar resultats que no interessen.

A la pàgina principal de Google hi ha un botó que diu "Voy a tener suerte". Al polsar aquest en comptes de mostrar el resultat de la cerca, Google mostra la primera pàgina de la llista de resultats.

Per concloure, Google és el cercador més senzill, ràpid i complet que tenim al nostre abast. Ens proporciona cerques acotades a allò que busquem ja que com es veu sempre a la pàgina hi ha les seccions de imatges, vídeos, llibres, notícies...

Si es sap utilitzar el buscador possiblement quedem satisfets amb la cerca perquè ens proporciona molta informació el Google.

Espero que us hagi servit d’ajuda algunes d’aquestes tècniques per cercar.

Aprenentatge i Tecnologies

És indubtable que hi ha un allunyament creixent entre la manera com s'ensenya i la manera com les noves generacions s'acosten a la informació i al coneixement. S'entén així la preocupació per aprofitar l'ordinador com a eina per a l'aprenentatge, i també que la incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) acaparin bona part de la educació.

Tot i això l'ordinador no és sinònim de qualitat educativa ni garantia d'aprenentatge. La clau no està en la tecnologia, sinó en les complexes interaccions entre el professor, l'aprenent i el contingut.

Són les TIC les que han de ser usades per aconseguir que els participants s'involucrin, realitzin aportacions i actuïn, de manera que es propiciï el desenvolupament del pensament i es procedeixi a la construcció del coneixement. 

Gràcies a la tecnologia com a eina essencial per a l'aprenentatge es té facilitat en l'adquisició de coneixements per a tot tipus de persones, ajudant-los a desenvolupar-se millor en el seu contorn estudiantil.
Amb l'ús de l'ordinador en activitats diàries és més fàcil ensenyar qualsevol matèria.
La col·laboració i interacció entre estudiants i professors millora.
A través d’Internet l'alumne, pare o professor pot buscar materials a la web que es útils per al seu ensenyament i aprenentatge.

Actualment podem gaudir d'explicacions amb power points, tenim molts programes al nostre abast.Es poden mostrar videos, documents, musica i més aplicacions a l'aula . El mestre aconsegueix fer les classes més didàctiques i pràctiques perquè disposa de tecnologia i els alumnes estan més motivats i entusiasmats. Però amb això només no basta sinò que hem d'aconseguir un aprenetatge interactiu amb les noves tecnologies que no posicionin a l'alumne en una posició passiva. Nosaltres, com a futurs docents, hem d'innovar i crear activitats originals amb les tecnologies que tenim a l'abast.

Per altra banda em de saber utilitzar aquesta tecnologia, sense exedir d'ella, em d'avançar al seu ritme però sense deixar que ens domini. Amb un bon ús de la tecnologia sortirem molt beneficiats.

Per tant em de saber com utilitzar i explotar aquesta tecnologia de manera didàctica, jo com a futura mestre espero que la tecnologia i les aplicacions de la WEB 2.0 em sigui d'ajuda en el meu dia a dia per tal d'atreure als alumnes i fer les classes més entretingudes i experimentals.

Web 2.0

El terme Web 2.0 fa referencia a aplicacions web que faciliten compartir informació. Un lloc Web 2.0 permet als usuaris interactuar i col·laborar entre sí com a creadors de continguts generats per usuaris en una comunitat virtual, a diferència de llocs web on els usuaris es limiten a la observació passiva dels continguts que s’han creat per a ells.

La Web 2.0 és una sèrie de pàgines d’Internet que utilizen la intel·ligència col·lectiva per proporcionar serveis interactius a la red.

Abans de l’arribada de les tecnologies de la Web 2.0 s’utilizaven pàgines estàtiques programades en HTML que no eren actualitzades freqüentment.

S’ha donat una transcició d’aplicacions tradicionals cap a aplicacions que funcionen a través del web enfocades al usuari final. Es tracta d’aplicacions que generen col·laboració i serveis que reemplacen les aplicacions d’escritori.

El Web 2.0 no és precisament una tecnologia, sinó és l’actitud la que hem de treballar per desenvolupar a Internet. 

Una de les principals característiques de la Web 2.0 és que substitueix el concepte de web de lectura i passa a ser una web de lectura i escriptura. A més permet compartir informació, pujar archius a la red, re-escriure, escoltar, parlar i participar en reds socials entre d’altres. 

Els beneficis que ens aporten aquestes aplicacions són els següents: compartir, cooperar, col · laborar i participar, en la generació, investigació i divulgació del coneixement des de l'individual fins al grup o viceversa.

Creació de xarxes virtuals de sabers i de recerca entre els diferents actors educatius, que permeti la interrelació i interacció en la  producció de coneixement.                                                                   

Ritmes d'aprenentatge individuals i col · lectius.