Autoavaluació

A continuació em disposso a fer una autoaluació sobre aquest mòdul de TIC-TAC i com a repercutit en mi tot aportant-me nous coneixements. 
1. Què he après en aquest mòdul TIC-TAC? En aquest mòdul he après a familiaritzar-me amb un blog a la web, he utilitzat per primer cop el movie maker i he après a contruir montatges de video amb ell. He conegut els diferent angles de càmara amb els quals es pot jugar per arribar a una grabació més efectiva i perfeccionada. També m'he adonat que cada cop més les noves tecnologies van guanyant terreny a les aules i aporten creativitat, cooperació, interacció, entre d'altres. Mai havia fet un crèdit sobre tecnologies tan sols a l'escola m'ensenayven com funcionaven alguns del programes informàtics i la resta ho he anat descobrint tota sola. Crec que és molt interessant aquest mòdul ja que les noves tecnologies s'estan convertint en un fet indispensable per a la evolució de la actual societat.
En quins nous temes he aprofundit? En allò que més he aprofundit ha sigut en la creació d'un video amb el movie maker ja que mai l'havia utilitzat. I, la realització del montatge m'ha donat bastants problemes per tant ha sigut l'àmbit de l'assignatura on més he aprofundit i dedicat hores.
Quines noves preguntes m'he formulat? M'he formulat si realment les escoles tenen intenció de profressar amb les tecnologies tot incorporant noves metodologies o només intenten substituir vells recursos per tecnologies i continuar amb aspectes tradicionals a l'educació. Ja que, a la majoria de les escoles que hem assistit el que fan és continuar amb un aprenentatge tradicional i incorporar petites tecnologies.
A què respostes i interrogants que tenia he pogut donar resposta? A preguntes sobre el movie maker que se m'han respòs a l'aula i a altres relacionades amb la teoria que la professora ja anava explicant abans de que sorgissin dubtes.
Com crec que aquests nous coneixements repercutiran en el meu desenvolupament professional? Aquests coneixements m'han fet adquirir una visió més amplia sobre les tecnologies i voler desenvolupar en la meva futura professió com a mestra un ensenyament bassat i recolçat amb les noves tecnoñlogies, i innovar al pas que aquestes ho fan.

2. Com ho he après? He après durant la realització de les sessions teòriques fetes a l'aula, amb la posterior entrada al blog que em feia ampliar la informació i possant en pràctica allò après.

En què m'han ajudat les classes?  Les classes em proporcionaven la teoria i la explicació de la pràctica que sovint era mostrada amb videos.
Quin va ser el paper de les lectures? Hem feien ampliar el coneixement teòric que tenia perquè s'havia donat a l'aula i m'judaven a l'hora de buscar i contrastar informació d'internet.
Com em van ajudar les pràctiques? Les pràctiques és el que més m'ha ajudat perquè és on realment t'adones si has assimilat la teoria i la saps aplicar. Per exemple amb el movie maker o amb la wiki se'ns va passar una teoria i videos que il·lustraven el seu funcionament però no va ser fins que em vaig possar a utilitzar-los que em van arribar els problemes i vaig poder identificar que havia assolit l'aprenentatge del funcionament de l'eina.
Com em van ajudar els treballs d'avaluació? M'ha ajudat construir el movie maker per tal d'espavilar-me autonomament amb el programa, amb l'ajut de les companyes del grup, i crear un montatge. Ara ja tinc aquesta noció i podré fer servir aquests eina sempre que ho desitgi.
Com em va ajudar el treball en grup? Em va ajudar fer el treball en grup ja que jo tenia poca noció de com utilitzar el movie maker i entre totes ens ajudaven i sortien millors idees sobre la el·laboració i creativitat.

3. Què és l'he trobat a faltar en l'aprenentatge realitzat en el mòdul? He trobat a faltar més pràctiques i més innovació de programes com el movie maker, m'hauria anat bé conèixer més programes informàtics innovadors.

Què és el que vaig fer molt bé? He fet bé en atendre a les classes i anar públicant cada setmana una entrada sense descuidar el blog. El movie maker també el vam tenir enllestit molt d'hora per tal d'assegurar-nos no tenir problemes.
Què és el que vaig fer molt malament? Crec que no hi ha cap aspecte que hagi realitzat malament.
Què podria haver fet millor? Podria haver investigat pel meu compte més programes, deuria haver investigat més pel meu propi compte com a futura docent.

Fins aquí la meva autoavaluació sobre el mòdul de TIC-TAC, ha sigut molt profitòs haver-lo realitzat.

Multimedia educatiu

L'ensenyament assistit per ordinador pasa a anomenar-se multimedia educatiu perquè canvien els ordinadors, abans no eren multimedies.

Les varietats de les que disposem són les següents:

• programa de exercitació
•  programes tutorials

Més oberts des de el punt de vista de la interacció:

• bases de dades ex: enciclopediè, wikipedia
• simuladors
• constructors o micromons
• programes eina
• tutorials o exercitació

Em disposo a analitzar els aspectes positius i negatius d'un tutorial que es troba a: www.edu365.cat, primària, llengua castellana, ortografia. I concretament és aquest tutorial: Palabras con G y J.

Aquest és un tutorial que introodueix la teoria de les regles ortografiques i proporciona activitats per practicar. Aquest multimedia educatiu pretèn ensenyar les normes ortogràfiques de J i G, fa que es coloquin les imatges de les paraules en el barril de J o G tot representant una historia i situant escenicament en un vaixell. Fins que no encertes no et deixa continuar i cada cop el nivell de dificultat és més elevat. Al finalitzar el tutorial es fa una explicació sobre la normativa establerta per poder entendre millor els exercicis i et recompensa amb un diploma.

ASPECTES  POSITIUS  I NEGATIUS

•Facilitat d'ús. És un tutorial fàcil d'utilitzar ja que va dirigit principalement per a nens entre 6 i 11 anys.

•Resposta inmediata. Aquest tutorial no dóna una resposta immediata sinò que és bastant lent i això pot provocar cansanci en la persona que ho està realitzant i que tanqui el tutorial per desesperació. Tot i això el resultat de l'exercici si que és una resposta clara i es pot tornar a escoltar o repetir allò que no ha quedat clar.

•Sustitució del docent en tarees rutinaries i més útil per l'alumne. Aquest tutorial va bé pels mestres ja que deixa clara la teoria de la J i G i a més els nens aprenen de forma interactiva i lúdica.
•Col·loca al alumnat a un lloc passiu. L'alumnat només intervé realitzant les activitats però no fa una acció activa

•Possa l'ordinador com a absoluta veritat del coneixement. I, el mestre queda desgraciadament en un segon pla.

•Inexistencia d'una interacció personalitzada. El mestre ha de ser qui expliqui si hi ha dubties i atengui els dubtes tot i que aquest tutorial pot anar bé per aquells nens amb més dificultats ja que és un reforç.

•No facilita la interacció entre els alumnes a causa de que cadascun es centra en el seu ordinador i no treballen conjuntament com seria el cas d'altres programas. Per altra banda al ser un tutorial no deixa experimentar gaire als alumnes com seria un programa de matemàtiques: GeoGebra.

•No facilita l'anàlisis de respostes errónees. Concretament el tutorial que jo he analitzat només et felicita quan tens la resposta correcta però si falles no diu res, llavors al no dir res tu saps que la resposta no és correcta però no t'explica el perquè. 

Doncs he pogut veure i analitzar que dins del grup dels materials multimèdia, que integren diversos elements textuals (seqüencials i hipertextuals) i audiovisuals (gràfics, so, vídeo, animacions ...), hi ha els materials multimèdia educatius, que són els materials multimèdia que s'utilitzen amb una finalitat educativa.

 

4 punts d'avaluació del blog.

Em disposo a evaluar el blog com a eina de comunicació i interacció virtual. Actualment faig ús de tres blogs, tots tres per l'àmbit acadèmic i algunes de les seves característiques que em disposo a evaluar són les següents:

•Foment de la iniciativa i l'auto-aprenentatge: El blog crea un àmbit d'iniciativa, ja que ha de ser l'usuari qui construeixi les seves entradas i disenyi al seu gust la pàgina web. Per altra banda el blog és una web d'autoaprenentatge ja que qui el crea aprèn a utilitzar-lo i enriquir als altres que ho lleguiran i qui ho llegueix aprèn del creador amb les seves publicacions. El credor del blog té propia i lliure iniciativa per fer del blog el què volgui, pot publicar amb total llibertat i originalitat.

•Simplicitat de facilitat d'ús: És una eina molt fàcil d'utilitzar, fins i tot el que no té molta idea d'informàtica pot utilitzar-lo amb prou facilitar. Només requereix tenir un compte a google (gmail) per iniciar un blog. I, el blog t'indica i et guia amb facilitat els passos a seguir per publicar entrades, disenyar el blog, etiquetar, posar gadgets. 

•Potencialitat comunicativa: Com a pròpia web 2.0 el blog té capacitat comunicativa entre diversos emisors i receptors. Qui publica al blog comunica a la resta una serie de coneixements, idees, activitats, etc.. que permeten la comunicació virtual entre abdós. 

•Qualitat dels continguts: El blog no té massa qualitat dels seus continguts ja que sovint no és massa fiable. A un blog pot escriure qualsevol per tant més que continguts afirmables poden ser opinions i punts de vista. Però si volem basar-nos en certesses millor no quedar-nos únicament amb informació extreta de blogs.

Fins aquí la meva petita avaluació sobre un blog.

 

Movie Maker

La meva intenció d'avui és ensenyar el funcionament del Movie Maker, un creador de video. Mai l'havia utilitzat i l'altre dia a classe va ser el primer cop que vaig aprendre a fer-lo servir. Però, quan m'he disposat a fer l'activitat m'he assabentat que el meu ordinador incorpora una altre versió de Movie Maker, el Windows Live Movie Maker, així que aprendré a utilitzar-lo ja que s'assembla molt a l'altra versió i us aniré explicant pas a pas el que faré.
Primerament selecciono de la meva carpeta la imatge, el video i la musica i l'agrego al programa mitjançant la tecla d'agregar imatge i sons.

A la esquerra podem veure com es va formant el nostre video. Un cop insertat el material amb el que vull treballar només queda donar-li el propi toc personal.
Primerament, vull donar un toc d'antiguitat a la imatge que he insertat ja que serà la primera que veuré al començar el video. Es tracta de clicar a la pestanya de dalt que diu efectos visuales i seleccionar aquell més idoni. Jo he agafat el que dóna un to sepia com podeu veure a continuació.

A continuació de que surti la imatge en sepia es veurà el video i per tal que no s'introdueixi bruscament li agregaré algun tipus d'animació, seleccionant animaciones puc inserir la més adient, he seleccionat una estrella, això farà que el video comenci trencant amb la anterior imatge tot formant una estrella.

Per presentar el video vull introduir un títol, agreguem títol i ens surten animacions i varietats de colors i lletres per editar-lo. Podem observar a la imatge de la dreta com esa quedant el nostre video si li donem al play. Ja he insertat un titol.

Aquesta versió que estic utilitzant de movie maker adapta la cançó a la quantitat d'imatges i videos que s'insereixen tot i això es pot tallar o silenciar els fragments que es desitgin. Clicant a herramientas de música trobem una opció que es fundido de entrada i fundido de salida que ens permet acabar i começar amb la melodia de manera més ràpida, lenta o intermitja.
M'ha resultat una mica dificil trobar com insertar una animació a la meitat del video ja que no es igual que la versió que vaig aprendre a classe, però ho he aconseguit. Arrastrem amb el cursor la linea separadora fins allà on volem introduir una animació, cliquem al botó dret del ratolí i seleccionem la opció dividir.

Per tant, es questió de dividir en tants fragments de video com animacions volguem posar.
Jo he tallat per on surt la ampolla verda i l'he canviat l'efecte.

He anat introduint efectes visuals i animacions de la manera que us acabo de explicar i per finalitzar les fragmentacions de video he volgut afegir els credits. Situant-nos en la primera pestnya anomenada principal trobem la opció de credits, la seleccionem i immediatament apareix una ampliació al final del video.

Per finalitzar es pot introduir veu sempre i quan es disposi de micròfon o s'inserti com a grabació i es poden retallar fragments de la cançó per tal que no es trepitjin la veu i la música.

Bé, fins aquí la meva petita creació amb el movie maker, espero que us hagi servit d'ajuda. Jo mai havia utilitzat cap programa de creació de videos i la veritat que m'ha agradat, m'ha semblat molt útil i el més important: és molt fàcil d'utilitzar.

Activitat Audiovisual

La sessió d'avui la hem dedicat a analitzar una activitat audiovisal.

Trobem diversos tipus d'imatges.Una imatge mai és la realitat, representa la realitat. Les imatges figuratives són les que més s'assemblen a la realitat, per exemple una fotografia, dibuixos.Un altre tipus d'imatges són les simbóliques, representen un objecte però no el representen tal i com és, té característiques del objecte. Per exemple: els dibuixos que hi ha en els lavabos per indicar si es per home o dona, en la web la carta que representa el correu electrónic. Les abstractes no s'assemblen res a la realitat, la relació entre el signe i allò que representen no tenen res de relació. Per exemple: el pas de zebra, com representa Miró a les dones de forma triangular, no s'assemblen a la realitat.

Els sons:
Podem utilitzar música, efectes sonores, veu humana i silenci.

Components que hem  que d'utilitzar per produir el nostre missatge audiovisual. Quan  haig de fer una imatge primer la haig de composar, primer enquadrem allò que volem enfocar, la imatge ha de estar centrada, concretament la part que vull mostrar. Els components sintàctics són: composició, plans(unitat bàsica), moviments de càmara, àngles, continuitat, ritme, color i altres.
Als plans generals solen estar la figura humana sencera, al pla mig es sol retallar, al pla americà es sol retallar a la persona per  la cuixa, com a les pel·licules americanes que es tallava per allà per tal de veure les pistoles
dels caoboys, primer pla es el que bàsicament mostra la cara. La decisió d'agafar un pla o un altre depèn d'allò que es vol mostrar. Los plans mitjos serveixen més per captar diàlegs o accions puntuals, els primers plans són més bé de caràcter expresiu, es mostra una mirada , sonrisa, manera de parlar. Haig de seleccionar allò que vull mostrar i quant durarà, té relació amb l'espectador i el ritme del video.

El ritme d'una pel·licula el diu la duració dels plans.
Recursos estilístics: elipsis, metonímia, sinécdoque, hipérbole, comparació, metáfora, personificació, aliteració.

Altres components, signes de puntuació o transicions, com poso en relació las imatges: tall en sec, fundit negre, apertura en negre, coritines, encadenament, congelació, barrido. Les cortinilles tenen que tenir un sentit.
Altres components: textos i gràfics: ampliació del significat, ampliació de informació, repetició.


Després d'haver explicat una mica de teoria sobre com dur a terme una activitat audiovisual ho poso a la pràctica analitzant un video que enllaço a continuació:

Per començar, les imatges que es veuen, bueno en tot cas el video mostra imatges figuratives ja que són les que més s'assemblen a la realitat. Quan começa el video podem observa un pla general on es veu par del carrer i el pare i la nena passejant. La mare i filla que parlen a la cabina s'han captat mitjançant un pla americà ja que la imatge es talla per les cuixes i són vistes desde un angle d'uns setanta graus. Seguint la continuació del video, es continua observant plans generals i americans.
Hi ha un moment que veiem un pla subjectiu quan s'enfoca la mà de la nena qe subjecta un cigarret, podria ser un pla subjectiu perquè és el que veu la nena, o un pla més específic on es concreta un element com ve a ser el cigarret. A la escena que mostra unes escales on hi ha una mare amb un carret es pot veure una imatge amb contrapicat. Trobem sovint diversos primers plans on només s'enfoca amb la càmara la cara del personatge com per exemple quan la mare crida i renega al cotxe.
Per altra banda, trobem alguns àngles desnivelats que permeten a la càmara rodar per tal de donar una secuència al vídeo i sembla que els personatges estiguin bocaterrosos, són angles desnivelats.
En aquest anunci dominen principalment els primers plans per tal d'aconseguir la màxima expressió facial. Quan un pare i fill semblen pegar a la mare, podem observar un pla subjectiu ja que la càmara es posiciona com si fós els ulls de la mare.

Els sentits que trobem en aquest anunci del diversos elements del llenguatge audiovisual són els següents:

• Es donen primers plans sobretot quan surten els nens per tal de recalcar la imitació que fan respecte als seus pares.
• Els plans subjectius com quan s'enfoca a la cigarreta que sosté la nena són per provocar en l'espectador angoixa i arribar directament a la part sentimental profundament. Ja que si efectuessin un pla general el detall de la cigarreta no resaltaria gens.
• Els àngles desnivelats són per transmetre un desordre, per mostrar a l'espectador les males accions i demostrar una incoherencia i rebeldia.
• La música transmet tristesa, pena i malestar al veure les imatges. La veu humana la utilitzen per cridar i donar un efecte de caos i locura, per demostrar les actituds violentes que els nens copien dels majors, amb la veu l'efecte és més real a l'anunci.
• Els colors que utilitza l'anunci són grisoso ja que vol transmetre una tristor i mals hàbits, si utilitzés colors vius no arribaria igual el missatge.
• Les diferents històries de l'anunci surten i desapareixen ràpid per tal de dona al video un cert estrés.
• Al video no hi ha silencis perquè o bé la música o la veu/crits humans volen transmetre violencia i tensió.

Per acabar vull reflexionar amb l'anunci, ja que tot allò que fan els pares davant els seus fills aquests ho faran, per tant hem d'intentar que aquestes influències siguin positives.
Finalment, m'ha semblat un anunci amb variacions d'angles de càmara per això l'he seleccionat ja que això provoca en el video una certa rapidessa, i és cert que l'anunci es surt amb el seu pròposit i transmet a l'espectador el seu pròposit: adonar-nos de que transmetem als més petit tot allò que fem fins i tot la violència.

Experiència tecnològica.

Durant el meu transcurs acadèmic he tingut contacte amb la tecnologia en diferents ocasions, amb diversos propòsits. Bàsicament els centres on he estudiat partien d’una tecnologia molt bàsica i d’un ensenyament tradicional on els mestres explicaven en pissarres de guix. Però a mesura que va anar passant el temps vaig notar una certa evolució en l’àmbit tecnològic.

L'activitat més bàsica que vaig fer durant bastants anys va ser una assignatura optativa d’informàtica, sense fonament educatiu, on ensenyaven com utilitzar diversos programes com exel, word, paint, etc. La tecnologia s’ha d’apendre a utilitzar però no totes són efectives si no es porten a terme, és a dir has d’utilitzar-les ja que per molt que t’expliquin com funcionen si no en fas un ús no et servirà de molt.

Contínuament a l’escola feiem “listenings” amb la ràdio i vèiem películes a la televisió, ja que disposavem de 2 movibles.. Quan cursava ESO ja es disposava a les aules pissarres blanques qe permitien la projecció amb projector i els mestres podien projectar coses des de l’ordinador.Per altra banda quan a 1r de la ESO vaig començar a estudiar a l’escola d’idiomes vaig començar a experimetar amb més tecnologies ja que interactuaven amb l’ordinador tot aprenent cançons, y lliçons, feiem els nostres propis àlbums, etc. Però fa un parell d’anys les classes es van convertir més interesants tan per l’alumne com pel mestre ja que va col·locar pissarres tàctils que permeten la interacció i participació de tots.

La millor experiència tecnològica educativa que vaig viure a l’escola, quan cursava segon o tercer d’ESO va ser gravar un anunci nosaltres mateixos, inventant el producte que veníem. A més havíem de posar una musica de fons per tal que l’audiència es quedés amb la cançó i indirectament la relacionés amb el producte a vendre. Aquesta activitat ens ensenyava tecnològicament però també apreniem les característiques d’un anunci que estàvem donantdins del currículum escolar.

Aquesta última crec que ha sigut l’experiència és innovadora que he tingut amb les tecnologies aplicades a l’educació. Em va motivar molt, vaig interactuar amb companys i mestres i vaig aprendre a utilitzar un programa de vídeo que a hores d’ara no recordo ja que no l’he tornar a utilitzar.

També quan cursava ESO ens van demanar que enregistressim una escena radiofònica. Aquesta activitat ens feia retallar i posar els fragments mal grabats fins aconseguir la perfecta grabació.  Aquesta activitat tenia més proposit tecnologic que disciplinari ja que no vam grabar cap tema sobre la matèria sinò que podie escollir una situació quotidiana i representar-la amb la veu.

Moltes d’aquestes activitats implicaven el treball en grup entre els alumnes, una interació entre tots i més motivació. Ens donava una àgilitat a l’hora de rebre informació i compreniem més fàcilment.

Sincerament, no em puc queixar de les activitats educatives fetes amb tecnologia que he fet ja que al principi no feia quasi res i poc apoc he anat experimetant molt més. I, ara amb aquesta assignatura de les TIC espero aprendre molts més aspectes de la tecnologia.

Per tal de entendre millor com s’hauria de fer us sobre la tecnologia a l’escola vull deixar constància del “ Decálogo de buenas prácticas con TIC en el aula”, així que ha continuació faré un breu resum sobre els 10 principis que ens aporta el decàleg:

• La principal importància és saber com ajudarà la tecnologia en allò que es vol transmetre als alumnes.
• Les TIC poden ayudar en l’aprenentatge però no generen automàticament una innovació educativa.
• La estratègia didàctica amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o un altre d’ aprenentatge.
• Les TIC s’han d’utilitzar per tal que els alumnes interactuin amb elles.
• Les TIC han de servir com a suport per a l’aprenentatge acadèmic i perquè els alumnes aprenin a utilitzar-les.
• Hem de fer que l’alumne desenvolupi les TIC en feines tant intel·lectuals com socials.
• Les TIC han d’ajudar tant en el treball individual com grupal.
• Amb les TIC no s’ha de ser únicament objectiu ja que s’ha de promoure habilitat tecnologica en l’alumnat.
• Amb les TIC s’ha de tenir programat allò a ensenyar, no s’ha d’improvisar.
• La realització de les TIC ha d’anar lligada al curriculum acadèmic.

Doncs, fins aquí la meva experiència amb les TIC, i el breu resum del decàleg que reflexa com als centres on vaig fer educació amb tecnologies s’havien de complir aquests 10 punts.

I, per últim la fotografía aquesta m‘ha semblat adequada per aquesta entrada ja que tots els mestres no hauriem d’oblidar d’anar innovant, avançar amb la societat i interaccionar amb els alumnes aprofitant allò que la tecnologia ens pugui aportar.

El domini de la tecnologia...

A continuació deixo 4 imatges que representen a quines situacions pot arribar la tecnologia si no s’hi fa l’ús adequat. Potser algunes són un tant exagerades però reflexen que l’abús de tecnologia no es tampoc una bona posició.

És increíble que s’arribès al punt en que un nen no sàpiges que es un llibre per tanta influència de mòvil i ordinador.

Per altra banda crec que hi ha molta part de culpabilitat dels pares ja que si li regalen un llibre, que no li posin un xalec sino que directament controlin l’ús que fa el seu fill amb els aparells electrònics i més si no en fa res de profit.

On es pot arribar quan un nen demana comunicació i el pare respon que posarà ADSL? Aquí la societat i la seva continua evolució ens està canviant a tots. La comunicació verbal és un aspecte molt important per als més petits els quals no necessiten per res un telefon movil fins la seva avançada edat. En el ca de la imatge és un adolescent i crec que el pare hauria de seure’s i dialogar amb ell. Clar, que això són exageracions però en un futur com fem un mal ús del que tenim al nostre alcanç les imatges seran pura realitat.

Per últim comentar la última imatge, crec que per tal d’evolucionar amb la tecnologia y no cometre abusos amb ella tots hauriem de posar el nostre gra de sorra per conscienciar als nens. Els pares dedicant-lis temps al igual que els mestres els que han de tenir paciencia ja que per això estan, per atendre als alumnes.

Per concluir, vull conscienciar a tothom a fer un ús adequat de la tecnologia, és clar que sense aquesta no avançariem i ens quedariem atrasats dins de la canviant societat però em de saber que la tecnologia no ha de dominar-nos sinò dominar-la nosaltres.