Activitat Audiovisual

La sessió d'avui la hem dedicat a analitzar una activitat audiovisal.

Trobem diversos tipus d'imatges.Una imatge mai és la realitat, representa la realitat. Les imatges figuratives són les que més s'assemblen a la realitat, per exemple una fotografia, dibuixos.Un altre tipus d'imatges són les simbóliques, representen un objecte però no el representen tal i com és, té característiques del objecte. Per exemple: els dibuixos que hi ha en els lavabos per indicar si es per home o dona, en la web la carta que representa el correu electrónic. Les abstractes no s'assemblen res a la realitat, la relació entre el signe i allò que representen no tenen res de relació. Per exemple: el pas de zebra, com representa Miró a les dones de forma triangular, no s'assemblen a la realitat.

Els sons:
Podem utilitzar música, efectes sonores, veu humana i silenci.

Components que hem  que d'utilitzar per produir el nostre missatge audiovisual. Quan  haig de fer una imatge primer la haig de composar, primer enquadrem allò que volem enfocar, la imatge ha de estar centrada, concretament la part que vull mostrar. Els components sintàctics són: composició, plans(unitat bàsica), moviments de càmara, àngles, continuitat, ritme, color i altres.
Als plans generals solen estar la figura humana sencera, al pla mig es sol retallar, al pla americà es sol retallar a la persona per  la cuixa, com a les pel·licules americanes que es tallava per allà per tal de veure les pistoles
dels caoboys, primer pla es el que bàsicament mostra la cara. La decisió d'agafar un pla o un altre depèn d'allò que es vol mostrar. Los plans mitjos serveixen més per captar diàlegs o accions puntuals, els primers plans són més bé de caràcter expresiu, es mostra una mirada , sonrisa, manera de parlar. Haig de seleccionar allò que vull mostrar i quant durarà, té relació amb l'espectador i el ritme del video.

El ritme d'una pel·licula el diu la duració dels plans.
Recursos estilístics: elipsis, metonímia, sinécdoque, hipérbole, comparació, metáfora, personificació, aliteració.

Altres components, signes de puntuació o transicions, com poso en relació las imatges: tall en sec, fundit negre, apertura en negre, coritines, encadenament, congelació, barrido. Les cortinilles tenen que tenir un sentit.
Altres components: textos i gràfics: ampliació del significat, ampliació de informació, repetició.


Després d'haver explicat una mica de teoria sobre com dur a terme una activitat audiovisual ho poso a la pràctica analitzant un video que enllaço a continuació:

Per començar, les imatges que es veuen, bueno en tot cas el video mostra imatges figuratives ja que són les que més s'assemblen a la realitat. Quan começa el video podem observa un pla general on es veu par del carrer i el pare i la nena passejant. La mare i filla que parlen a la cabina s'han captat mitjançant un pla americà ja que la imatge es talla per les cuixes i són vistes desde un angle d'uns setanta graus. Seguint la continuació del video, es continua observant plans generals i americans.
Hi ha un moment que veiem un pla subjectiu quan s'enfoca la mà de la nena qe subjecta un cigarret, podria ser un pla subjectiu perquè és el que veu la nena, o un pla més específic on es concreta un element com ve a ser el cigarret. A la escena que mostra unes escales on hi ha una mare amb un carret es pot veure una imatge amb contrapicat. Trobem sovint diversos primers plans on només s'enfoca amb la càmara la cara del personatge com per exemple quan la mare crida i renega al cotxe.
Per altra banda, trobem alguns àngles desnivelats que permeten a la càmara rodar per tal de donar una secuència al vídeo i sembla que els personatges estiguin bocaterrosos, són angles desnivelats.
En aquest anunci dominen principalment els primers plans per tal d'aconseguir la màxima expressió facial. Quan un pare i fill semblen pegar a la mare, podem observar un pla subjectiu ja que la càmara es posiciona com si fós els ulls de la mare.

Els sentits que trobem en aquest anunci del diversos elements del llenguatge audiovisual són els següents:

• Es donen primers plans sobretot quan surten els nens per tal de recalcar la imitació que fan respecte als seus pares.
• Els plans subjectius com quan s'enfoca a la cigarreta que sosté la nena són per provocar en l'espectador angoixa i arribar directament a la part sentimental profundament. Ja que si efectuessin un pla general el detall de la cigarreta no resaltaria gens.
• Els àngles desnivelats són per transmetre un desordre, per mostrar a l'espectador les males accions i demostrar una incoherencia i rebeldia.
• La música transmet tristesa, pena i malestar al veure les imatges. La veu humana la utilitzen per cridar i donar un efecte de caos i locura, per demostrar les actituds violentes que els nens copien dels majors, amb la veu l'efecte és més real a l'anunci.
• Els colors que utilitza l'anunci són grisoso ja que vol transmetre una tristor i mals hàbits, si utilitzés colors vius no arribaria igual el missatge.
• Les diferents històries de l'anunci surten i desapareixen ràpid per tal de dona al video un cert estrés.
• Al video no hi ha silencis perquè o bé la música o la veu/crits humans volen transmetre violencia i tensió.

Per acabar vull reflexionar amb l'anunci, ja que tot allò que fan els pares davant els seus fills aquests ho faran, per tant hem d'intentar que aquestes influències siguin positives.
Finalment, m'ha semblat un anunci amb variacions d'angles de càmara per això l'he seleccionat ja que això provoca en el video una certa rapidessa, i és cert que l'anunci es surt amb el seu pròposit i transmet a l'espectador el seu pròposit: adonar-nos de que transmetem als més petit tot allò que fem fins i tot la violència.

Experiència tecnològica.

Durant el meu transcurs acadèmic he tingut contacte amb la tecnologia en diferents ocasions, amb diversos propòsits. Bàsicament els centres on he estudiat partien d’una tecnologia molt bàsica i d’un ensenyament tradicional on els mestres explicaven en pissarres de guix. Però a mesura que va anar passant el temps vaig notar una certa evolució en l’àmbit tecnològic.

L'activitat més bàsica que vaig fer durant bastants anys va ser una assignatura optativa d’informàtica, sense fonament educatiu, on ensenyaven com utilitzar diversos programes com exel, word, paint, etc. La tecnologia s’ha d’apendre a utilitzar però no totes són efectives si no es porten a terme, és a dir has d’utilitzar-les ja que per molt que t’expliquin com funcionen si no en fas un ús no et servirà de molt.

Contínuament a l’escola feiem “listenings” amb la ràdio i vèiem películes a la televisió, ja que disposavem de 2 movibles.. Quan cursava ESO ja es disposava a les aules pissarres blanques qe permitien la projecció amb projector i els mestres podien projectar coses des de l’ordinador.Per altra banda quan a 1r de la ESO vaig començar a estudiar a l’escola d’idiomes vaig començar a experimetar amb més tecnologies ja que interactuaven amb l’ordinador tot aprenent cançons, y lliçons, feiem els nostres propis àlbums, etc. Però fa un parell d’anys les classes es van convertir més interesants tan per l’alumne com pel mestre ja que va col·locar pissarres tàctils que permeten la interacció i participació de tots.

La millor experiència tecnològica educativa que vaig viure a l’escola, quan cursava segon o tercer d’ESO va ser gravar un anunci nosaltres mateixos, inventant el producte que veníem. A més havíem de posar una musica de fons per tal que l’audiència es quedés amb la cançó i indirectament la relacionés amb el producte a vendre. Aquesta activitat ens ensenyava tecnològicament però també apreniem les característiques d’un anunci que estàvem donantdins del currículum escolar.

Aquesta última crec que ha sigut l’experiència és innovadora que he tingut amb les tecnologies aplicades a l’educació. Em va motivar molt, vaig interactuar amb companys i mestres i vaig aprendre a utilitzar un programa de vídeo que a hores d’ara no recordo ja que no l’he tornar a utilitzar.

També quan cursava ESO ens van demanar que enregistressim una escena radiofònica. Aquesta activitat ens feia retallar i posar els fragments mal grabats fins aconseguir la perfecta grabació.  Aquesta activitat tenia més proposit tecnologic que disciplinari ja que no vam grabar cap tema sobre la matèria sinò que podie escollir una situació quotidiana i representar-la amb la veu.

Moltes d’aquestes activitats implicaven el treball en grup entre els alumnes, una interació entre tots i més motivació. Ens donava una àgilitat a l’hora de rebre informació i compreniem més fàcilment.

Sincerament, no em puc queixar de les activitats educatives fetes amb tecnologia que he fet ja que al principi no feia quasi res i poc apoc he anat experimetant molt més. I, ara amb aquesta assignatura de les TIC espero aprendre molts més aspectes de la tecnologia.

Per tal de entendre millor com s’hauria de fer us sobre la tecnologia a l’escola vull deixar constància del “ Decálogo de buenas prácticas con TIC en el aula”, així que ha continuació faré un breu resum sobre els 10 principis que ens aporta el decàleg:

• La principal importància és saber com ajudarà la tecnologia en allò que es vol transmetre als alumnes.
• Les TIC poden ayudar en l’aprenentatge però no generen automàticament una innovació educativa.
• La estratègia didàctica amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o un altre d’ aprenentatge.
• Les TIC s’han d’utilitzar per tal que els alumnes interactuin amb elles.
• Les TIC han de servir com a suport per a l’aprenentatge acadèmic i perquè els alumnes aprenin a utilitzar-les.
• Hem de fer que l’alumne desenvolupi les TIC en feines tant intel·lectuals com socials.
• Les TIC han d’ajudar tant en el treball individual com grupal.
• Amb les TIC no s’ha de ser únicament objectiu ja que s’ha de promoure habilitat tecnologica en l’alumnat.
• Amb les TIC s’ha de tenir programat allò a ensenyar, no s’ha d’improvisar.
• La realització de les TIC ha d’anar lligada al curriculum acadèmic.

Doncs, fins aquí la meva experiència amb les TIC, i el breu resum del decàleg que reflexa com als centres on vaig fer educació amb tecnologies s’havien de complir aquests 10 punts.

I, per últim la fotografía aquesta m‘ha semblat adequada per aquesta entrada ja que tots els mestres no hauriem d’oblidar d’anar innovant, avançar amb la societat i interaccionar amb els alumnes aprofitant allò que la tecnologia ens pugui aportar.

El domini de la tecnologia...

A continuació deixo 4 imatges que representen a quines situacions pot arribar la tecnologia si no s’hi fa l’ús adequat. Potser algunes són un tant exagerades però reflexen que l’abús de tecnologia no es tampoc una bona posició.

És increíble que s’arribès al punt en que un nen no sàpiges que es un llibre per tanta influència de mòvil i ordinador.

Per altra banda crec que hi ha molta part de culpabilitat dels pares ja que si li regalen un llibre, que no li posin un xalec sino que directament controlin l’ús que fa el seu fill amb els aparells electrònics i més si no en fa res de profit.

On es pot arribar quan un nen demana comunicació i el pare respon que posarà ADSL? Aquí la societat i la seva continua evolució ens està canviant a tots. La comunicació verbal és un aspecte molt important per als més petits els quals no necessiten per res un telefon movil fins la seva avançada edat. En el ca de la imatge és un adolescent i crec que el pare hauria de seure’s i dialogar amb ell. Clar, que això són exageracions però en un futur com fem un mal ús del que tenim al nostre alcanç les imatges seran pura realitat.

Per últim comentar la última imatge, crec que per tal d’evolucionar amb la tecnologia y no cometre abusos amb ella tots hauriem de posar el nostre gra de sorra per conscienciar als nens. Els pares dedicant-lis temps al igual que els mestres els que han de tenir paciencia ja que per això estan, per atendre als alumnes.

Per concluir, vull conscienciar a tothom a fer un ús adequat de la tecnologia, és clar que sense aquesta no avançariem i ens quedariem atrasats dins de la canviant societat però em de saber que la tecnologia no ha de dominar-nos sinò dominar-la nosaltres.